Avui és l’últim dia de la Núria com a dinamitzadora de xarxes CCE. La resta de becaris li agraïm la seva tasca de coordinació: resolent els nostres dubtes, recordant-nos terminis, engrescant-nos per actualitzar el blog, felicitant-nos per l’aniversari…
Fins ben aviat, Núria!
Berta, Gàlia, Gisela, Laie, Lourdes, Montse, Toni, Txell i Xavi.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.
Viatge a Itaca, Lluis Llach
Altaveu ACC 
Gràcies a tu Núria, per la paciència, l’eficiència, l’agilitat resolent problemes, la dedicació…. Sort al teu “viatge a Itaca” però per Nadal a casa, que tenim el dinar d’empresa! Una abraçada forta!
Han passat poc més de 9 mesos des d’aquell fred dilluns de gener a la sala de reunions de l’edifici d’Afers Exteriors. Per alguns de vosaltres era iniciar una aventura en el món dels casals, per d’altres seguir descobrint aquest curiós fenòmen de les comunitats catalanes… en pocs dies formació, preparatius, visats, i maletes cap a l’aeroport. Un nou destí desconegut us esperava. I ara els vostres casals ja són com una segona casa per vosaltres. Seguiu disfrutant tan com fins ara de la vostra estada!!! Moltes gràcies a tots per fer també de la meva beca una gran experiència!!!