Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘La veu dels becaris’ Category

Comparteixo un segon recull de paraules i expressions que m’han cridat l’atenció:

Carishina: (del kichwa) literalment, “com home”. Dona amb actituds o comportaments tradicionalment assignats a l’home (per exemple, no ser hàbil en les tasques domèstiques, que ser presumida, etc.)

Sacar el cuy: cruixir els dits o els ossos

Pisarse el poncho: fer-se la competència, solapar-se

Quien se fue de Quito perdió su banquito: Quien se fue a Sevilla perdió su silla

Subirle a uno el alimento: tenir fred després de menjar

Tripear: (a la costa) divertir-se, passar-s’ho bé

Kiubo: slang per ¿qué hubo?, com va?, què tal?

Cucayo: (del kichwa) refrigeri, aliment pel camí (…el túper!)

Cuy: (del kichwa) conillet d’índies

Chagra: (del kichwa) pagès, persona de poble

Chacra: despectivament, casa d’agricultors

Chuma: borratxera

Huaira: (del kichwa) vent

Pupo: melic

Camiseta pupera: samarreta curta, que deixa veure el melic

Huarmi, warmi: (del kichwa) dona

Guambra: (del kichwa) jove

Gente (ser): ser amable, simpàtic

Longo: despectivament, equatorià de la costa

Mono: despectivament, equatorià de la serra andina

Runa: indígena, sovint amb to despectiu

Acolitar: donar un cop de mà, ajudar

Indio comido, indio ido: expressió que s’usa quan algú s’aixeca de la taula immediatament després de menjar, sense fer sobretaula

Read Full Post »

Des del mes de juliol, cada últim diumenge de mes el Casal Català d’El Salvador està projectant al Museo de Arte de El Salvador (MARTE) diferents pel·lícules catalanes. Vam preveure cins pel·lícules, de manera que al novembre projectarem ja l’última. Val a dir que els Domingos de cine catalán estan sent tot un èxit. Les pel·lícules, tot i mostrar bastants drames, crides força l’atenció entre l públic salvadorenc que, fidelment, assisteix sens falta cada últim diumenge.  Ara ja estem a les acaballes del cicle, però ja que ha agradat, s’està mirant de dur a altres llocs i, fins i tot, de fer-ne un segon ja que molt aablement el MARTE cedeix la seva sala d’audiovisuals a aquest tipus d’iniciatives. A continuació, teniu la programació del cicle i veureu com hi ha grans títols:

Salvador, Manuel Huerga

Forasters, Ventura Pons

Les dues vides d’Andrés Rabadán, Ventura Durall

Tres dies amb la família, Mar Coll

A la ciutat, Cesc Gay

 

 

Read Full Post »

Avui és l’últim dia de la Núria com a dinamitzadora de xarxes CCE. La resta de becaris li agraïm la seva tasca de coordinació: resolent els nostres dubtes, recordant-nos terminis, engrescant-nos per actualitzar el blog, felicitant-nos per l’aniversari…

 

Fins ben aviat, Núria!

 

Berta, Gàlia, Gisela, Laie, Lourdes, Montse, Toni, Txell i Xavi.

 

 

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.

 

Viatge a Itaca, Lluis Llach

Read Full Post »

Del 26 al 29 d’octubre tindrà lloc a Berlín el Cicle de cinema “Kino.Kat” que la Delegació de la Generalitat de Catalunya ha organitzat.  

S’hi passaran les següents pel·lícules:

Petit Indi – Marc Recha

A la deriva – Ventura Pons

Elisa K – Jordi Cadena i Judith Colell

Les dues vides d’Andrés Rabadán – Ventura Durall

El perdó – Ventura Durall

Us hi esperem!

Read Full Post »

“La violència a El Salvador té arrels estructurals”

24/09/10 02:00 – Miquel Torns
 

A REDS, F. Mena treballa per la recuperació dels nens desapareguts en la guerra. Foto: F.M.

Tots els papers de l’auca. Capità de l’exèrcit d’El Salvador fins que va passar a la guerrilla. Després va ser un dels artífexs de la signatura dels acords de pau amb què es posava fi a dotze anys de guerra civil. Actualment viu a Barcelona, imparteix un màster a la universitat i és el president de REDS, una ONG dedicada a projectes de desenvolupament i sensibilització.

Vostè va apostar per un canvi radical en la seva vida, abandonant l’exèrcit per passar al FMLN. Què el va impulsar?

En l’exèrcit vaig viure les meves primeres inquietuds polítiques. Quan em vaig adonar que pertanyia a una institució que reprimia sistemàticament el meu poble em vaig replantejar les coses. Vaig participar activament en el cop d’estat de 1979, que va fracassar perquè els mateixos militars el van dinamitar des de dins. Aquest fracàs va ser un moment crucial del procés a El Salvador i del meu propi procés personal, ja que em va portar a trencar amb l’exèrcit i ingressar a la guerrilla.

Llavors van venir dotze anys de guerra en què Francisco Mena es va transformar en el comandante Manolo. Què en queda, d’aquella figura?

Queda el resultat d’un procés personal profund i transcendent, un home nou. Manolo és la millor versió de Francisco en aquella etapa crucial de la meva vida. Davant la realitat que vivia el meu país, crec que vaig fer allò correcte. Tot i els enormes costos socials i familiars, tots hi hem sortit guanyant, en el procés de transformació social que viu El Salvador.

Dues dècades després dels acords de pau, la reconciliació nacional encara continua pendent. Per què?

La reconciliació sempre serà un objectiu. Vint anys de governs d’Arena, un partit de la dreta més retrògrada, encara ho han retardat més. Per a nosaltres la memòria històrica és fonamental. Un reconeixement de la veritat i donar veu al sofriment de totes les víctimes és l’únic camí. Tots hem de reconèixer els errors comesos. Des de diferents organitzacions de la societat civil s’està treballant molt activament en aquest sentit i aquesta ha de ser també la tasca del nou govern d’esquerra que dirigeix el país.

El Salvador és un dels països més violents del món. Acabada la guerra, la violència va passar a ser patrimoni de les maras i de les bandes de carrer. Què hi ha al darrere de tanta violència?

La violència és sens dubte el problema més greu que ha heretat el govern de Mauricio Funes. Entre les seves causes hi ha la profunda polarització de la societat salvadorenca, la pobresa i les desigualtats després de tants anys de política repressiva. No podem oblidar que la nostra història té antecedents d’una profunda violència estructural assentada en un model social excloent i repressiu que des de final del segle XIX han mantingut els governs militars. Això va generar un model de societat que prioritza la violència com a via de resolució de conflictes. En aquest context cal situar les maras, un fenomen social molt complex que s’ha potenciat al llarg de vint anys perquè no s’ha considerat un problema social. Aquests joves han estat utilitzats pel crim organitzat i el narcotràfic, que en els últims vint anys s’han infiltrat en les institucions de l’Estat.

D’altra banda, la violència ha representat un negoci enorme per a les empreses de seguretat, fet que ha reduït l’interès per eliminar-la, ja que són empreses a mans de militars i membres del partit Arena. Tampoc es pot oblidar la violència masclista, profundament arrelada a la societat salvadorenca.

L’arquebisbe Romero continua sent la referència?

El coneixia personalment i va ser un dels formadors de la meva consciència. Els que el van matar no s’adonaven que era impossible eliminar-lo i el van convertir en un símbol de la lluita. Era un sant de veritat.

Darrera actualització ( Divendres, 24 de setembre del 2010 02:00 )

Read Full Post »

–          Costellada Popular de l’11 de setembre:

Una de les activitats previstes pel Casal per celebrar la diada nacional de Catalunya va ser la costellada popular que vam organitzar a la Salles paroissale du Bois Flueri d’Avon situat prop de Fontainebleau,  el mateix dissabte 11 de setembre. Érem una cinquantena de persones, entre les quals s’hi podien apreciar forces cares noves que acabaven d’instal·lar-se a París. Hi varen ser present tot tipus de públic; des dels més menuts fins els més grans, provinents de diversos indrets de Catalunya, la Catalunya Nord i França. Un cop acabats de menjar el vicepresident del Casal, Lluís Bertran, va fer un discurs en el qual va destacar el caràcter especial de la diada per la presència de nordcatalans, simbolitzant d’aquesta manera una Catalunya unificada. Un cop finalitzat el discurs, els assistents vam cantar els Segadors. La jornada va estar acompanyada d’un temps excel·lent, impropi del mes de setembre a París, que va fer que apreciéssim encara més les costelles i botifarres que provenien de Llívia.

Recepció del dia 14 de Setembre de la Delegació del Govern de la Generalitat a França amb motiu de la Diada.

Des de la Delegació es va oferir el passat dimarts dia 14 de setembre una recepció oficial amb motiu de la Diada nacional de Catalunya en la que hi van ser presents més de 300 persones; entre els quals hi havia ambaixadors, polítics i membres de la societat francesa i catalana. Entre els ambaixadors que s’hi van poder veure, hi eren presents el representant de l’Estat espanyol, Francisco Villar, el d’Andorra, Marroc, Hongria, Oman, Illa Maurici, Senegal, namíbia, Hondures, Senegal, Bolívia, Benín i Costa d’Ivori. També hi havia representants de les delegacions del Québec, Flandes i Valònia. A més a més, també hi havia representants de la UNESCO i la OCDE i personalitats polítiques, membres de diferents consells regionals francesos.

–          Tradicional Ballada de Sardanes als jardins de Luxembourg

El passat diumenge 19 de setembre des del Casal de Catalunya a París, es va celebrar l’activitat més multitudinària que fins ara s’ha fet durant aquest any: la tradicional ballada de sardanes als Jardins de Luxemburg. Acompanyats de la Cobla Volta al Món,  els voltants de la glorieta dels jardins de Luxemburg estaven plens de gom a gom. Moltes de les persones allà presents, com cada any, havien vingut expressament. No obstant, també hi havia molt de públic curiós que al veure la dansa desconeguda, es quedaven per resoldre l’enigma.  Com que ens va fer un temps extraordinari, el resultat final va ser que ben bé érem unes 200- 250 persones de públic.

A més a més, molta de la gent jove que normalment a Catalunya no té el costum de ballar sardanes, es va animar a fer-ho en ple centre de París, atrets per l’anomalia que això suposa. També hi va haver alguns francesos que s’hi van animar. Finalment, esmentar que hi havia moltes persones que ballaven que eren de la Catalunya Nord, ja que allí tenen una gran tradició.

Read Full Post »

Aquest any, la Diada va ser el tret de sortida per a inaugurar la segona edició de la Setmana Cultural Catalana a El Salvador. Com cada any, el Centre Espanyol va reservar una sala per al Casal Català, que convida els socis i les sòcies a una vetllada per a celebrar l’11 de setembre. Les taules parades, les senyeres col·locades… tot a punt per a començar. A les 19:00h comencen a arribar els primers convidats. Quan tothom ja està entaulat, el president Gil Bonet dóna la benvinguda i felicita la diada a tots els assitents. Seguidament, el Vicepresident, Lluís Serra, ofereix unes paraules referents als orígens de la diada.  Un cop dit tot, es comença a sopar. Val a dir que en el sopar vam poder degustar una petita selecció de productes que feia temps que no teniem a la boca (pernil salat!!!) i per això, el vam gaudir tant! Havent sopat, amb la panxa ben plena, gaudim del cant popular que ens ofereix el Grupo Trova.

La vetllada va acabar aviat i molt van faltar i é que la pluja (i quina pluja!) de just les set de la tarda va fer quedar a casa molta gent. És el que passa durant la temporada de pluges, que quan plou no és de broma i la gent prefereix quedar-se a casa!

Read Full Post »

Older Posts »