Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Gisela’ Category

Comparteixo un segon recull de paraules i expressions que m’han cridat l’atenció:

Carishina: (del kichwa) literalment, “com home”. Dona amb actituds o comportaments tradicionalment assignats a l’home (per exemple, no ser hàbil en les tasques domèstiques, que ser presumida, etc.)

Sacar el cuy: cruixir els dits o els ossos

Pisarse el poncho: fer-se la competència, solapar-se

Quien se fue de Quito perdió su banquito: Quien se fue a Sevilla perdió su silla

Subirle a uno el alimento: tenir fred després de menjar

Tripear: (a la costa) divertir-se, passar-s’ho bé

Kiubo: slang per ¿qué hubo?, com va?, què tal?

Cucayo: (del kichwa) refrigeri, aliment pel camí (…el túper!)

Cuy: (del kichwa) conillet d’índies

Chagra: (del kichwa) pagès, persona de poble

Chacra: despectivament, casa d’agricultors

Chuma: borratxera

Huaira: (del kichwa) vent

Pupo: melic

Camiseta pupera: samarreta curta, que deixa veure el melic

Huarmi, warmi: (del kichwa) dona

Guambra: (del kichwa) jove

Gente (ser): ser amable, simpàtic

Longo: despectivament, equatorià de la costa

Mono: despectivament, equatorià de la serra andina

Runa: indígena, sovint amb to despectiu

Acolitar: donar un cop de mà, ajudar

Indio comido, indio ido: expressió que s’usa quan algú s’aixeca de la taula immediatament després de menjar, sense fer sobretaula

Read Full Post »

Avui és l’últim dia de la Núria com a dinamitzadora de xarxes CCE. La resta de becaris li agraïm la seva tasca de coordinació: resolent els nostres dubtes, recordant-nos terminis, engrescant-nos per actualitzar el blog, felicitant-nos per l’aniversari…

 

Fins ben aviat, Núria!

 

Berta, Gàlia, Gisela, Laie, Lourdes, Montse, Toni, Txell i Xavi.

 

 

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.

 

Viatge a Itaca, Lluis Llach

Read Full Post »

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i el Govern de l’Equador van signar el passat 3 d’agost el Fideïcomís Yasuní-ITT. L’objectiu d’aquest tractat és recaptar fons a nivell mundial per tal de deixar sota terra una part del petroli de l’Amazònia.

La Iniciativa Yasuní-ITT és part del compromís de l’Equador per mantenir indefinidament sense explotar les reserves petrolieres dels camps Ishpingo, Tambococha i Tiputini (ITT), que pugen a 846 milions de barrils de petroli. A canvi, l’Equador proposa a la comunitat internacional que contribueixi amb almenys 3.600 milions de dòlars, equivalents al 50% dels recursos que percebria l’Estat en cas d’optar per l’explotació petroliera. La iniciativa ja ha rebut diversos suports entre els quals destaquen la Unió Europea, i especialment Alemanya, Bèlgica , Itàlia i l’Estat espanyol.

El Yasuní ha estat qualificat per científics de tot el món, com la zona de major biodiversitat del planeta. Només dins d’una hectàrea del Yasuní s’han trobat 644 espècies d’arbres. Hi ha tantes espècies d’arbres i arbustos en una hectàrea del Yasuní com hi ha arbres nadius en tota Amèrica del Nord.

A més, dins del Yasuní trobem una diversitat cultural extraordinària, els Waorani (els anomenats pobles no contactats Tagaeri i Taromenane), els Kichwa i algunes comunitats Shuar. Aquests pobles malgrat la intromissió en el seu territori, des de fa 500 anys per: explotadors del cautxú, colons, multinacionals petrolieres i fusteres, i amb una absoluta indiferència de l’Estat i els seus successius governs, han aconseguit resistir i preservar una riquíssima cultura i coneixement ancestral.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Read Full Post »

Dissabte 10 de juliol, la comunitat catalana a Quito es va unir a la històrica manifestació celebrada a Barcelona en reacció a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. La concentració va ser convocada pel Casal Català de Quito i es va adherir al lema d’Òmnium Cultural: “Som una nació. Nosaltres decidim”.

L’acte es va iniciar amb unes paraules del President del Casal Català, seguides de la lectura en veu alta, per part dels manifestants, d’alguns dels articles retallats. També es van llegir articles de la Constitució equatoriana, que defineix la República de l’Equador com un “Estat plurinacional”. A continuació es va fer entrega a l’Ambaixada d’una carta en la qual els manifestants exigien el reconeixement de Catalunya com una nació i el dret a decidir.

La concentració a Quito va comptar amb la presència d’uns 30 manifestants i va tenir ressò a diferents mitjans catalans, com Catalunya Ràdio i Vilaweb. D’altra banda, l’acte va comptar amb nombrosos suports d’arreu, expressats a través de les xarxes socials Facebook i Twitter.

Read Full Post »

Sabeu que el Barça juga cada setmana a l’Equador? Doncs sí, el Barcelona Sporting Club, el major exponent del futbol equatorià, es va fundar l’1 de maig de 1925 a la ciutat de Guayaquil.

La seva creació sorgeix de l’entusiasme d’un grup de joves del Barri de l’Astillero de Guayaquil (Equador) que van decidir formar un club esportiu multidisciplinari, a la casa del català Eutimi Pérez. El primer President de l’entitat va ser Carlos García Ríos, il·lustre equatorià, i el primer president honorari, Onofre Castells, català. Va ser justament en agraïment al suport brindat per la comunitat catalana a Guayaquil, que el club va adoptar el nom i l’escut del Barça.

Entre els primers socis del club, hi ha cognoms ben familiars, com Domenech, March, Castells i Peré.

Algú sap trobar les 7 diferències?

Read Full Post »

Més curiositats lingüístiques de l’Equador: els noms propis estrafolaris. Per exemple, un dels jugadors de futbol més destacats del país es diu Michael Jackson Quiñónez, sent Michael Jackson el nom de pila, i Quiñónez, el cognom. Sense anar tan lluny, en escassos tres mesos, he conegut persones amb noms com Darwin, Lenin i Stalin. Fins i tot m’han parlat d’algú que es diu Alka-Seltzer!

He buscat a la xarxa els possibles motius d’aquesta dèria equatoriana, sense èxit. No obstant, he trobat un article aparegut al diari El Nuevo Herald, de Miami, d’un tal Gonzalo Guillén que, pel que es veu, està tan sorprès com jo. Article llarg però hilarant, aquí el teniu:

“Si las personas contemporáneas nacen cobijadas con el derecho a tener un nombre, de acuerdo con la Carta Universal de los Derechos del Hombre, ¿podrían entonces los ecuatorianos: Primera Comunión Bastidas, Martes Trece Santana o Cabalgata Deportiva Vera alegar ante tribunales internacionales que sus padres les causaron perjuicios de lesa humanidad? ¿Quién podrá defender a Vick Vaporoup Giler, a Osa Mayor Medranda o a Puente Vacacional Alcívar? La respuesta podría serles de utilidad a Land Rover García, a Canegunda Isaura Santos, a Obras Portuarias Sánchez, a Chispa de la Vida Alava y a tantos otros ecuatorianos que llevan nombres que han puesto en aprietos al Registro Civil y que en ocasiones son tan estrafalarios como el más feroz de los apodos.

Algunas veces un nombre inesperado le concede fama a una persona. Pero, a primera vista, no parece favorecer mucho a doña Estatua de la Libertad Murrieta, a don Año Bisiesto Owen o a don Conflicto Internacional Loor.

Los nombres estrambóticos en Ecuador proliferan en la provincia costeña de Manabí, aunque en todo el país pululan, por ejemplo, los Lenin ó los Estalin, las Italias, las Maribí, los Washington o los Darwin.

El periodista de Guayaquil Marcelo Marchán se ha dedicado a rebuscar centenares de nombres insólitos, esencialmente en los directorios telefónicos, y optado por realizar concursos cuyos resultados ha recopilado y editado en publicaciones de humor.

No existen estudios confiables sobre la costumbre ecuatoriana de bautizar a personas con nombres como Osa Mayor Medranda, Calcomanía Pico, Aeropajita de Morcillo, Pura Gloria Alemana Ayala, o Perfecta Circuncisión Hidalgo.

Algunos creen que podría existir relación con tradiciones indígenas. Los pieles-rojas de Norteamérica, por ejemplo, solían llamarse Toro Sentado o Pluma Blanca que, en todo caso, asombran menos que Perfectísimo Dios Vera Alcívar, Alí Baba Cárdenas, Houston Texas Ponguillo Loor, Cristo Crucificado Cañarte San Andrés, Underwood Escribano Pita, o Unidad Nacional Centeno Gómez.

Muchas personas en Ecuador llevan por identidad lo que para sus padres fueron momentos inolvidables. Es el caso del señor: Dos a Uno Angulo el domingo que nació, el equipo de fútbol Real Madrid de la provincia de Esmeraldas, del que su padre era dirigente, triunfó 2-1 sobre el San Lorenzo.

La pasión ecuatoriana por el fútbol también se refleja en los nombres de Justo Empate Enríquez, Campeón Invicto Rodríguez Aspiazu o Victoria Apretada Obregón Carrera.

El patriotismo se adivina en los nombres de don Ecuador Janulvomatón Loor A., o su ya mencionado hermano, señor Conflicto Internacional Loor o en don Himno Nacional Salgado Pólit.

La fuerza incontenible de la publicidad subyace en doña Eveready Pilar Valencia Changa o en Burguer King Herrera Suárez. El apego a la democracia lo carga don Cabildo Abierto Guzmán Conguillo y la majestad de la justicia se enseñorea en la identidad de la señora Cadena Perpetua Vásquez Jijón, pero siempre habrá quien lo defienda como Señor Licenciado Vera Martínez. Un incuestionable, aunque incomodo, amor paterno quedó declarado en el Registro Civil con el nombre de doña Niña de mis Ojos Loor Chávez. A este género de afecto paterno rebosado corresponde el nombre de doña Amor de mi Vida Santana García.

La jactancia varonil y el envanecimiento paternal fueron inocultables el día del bautizo del señor Semen de los Dioses Bazurto Quesada, natural de la población de Jipijapa.

Está por verse, sin embargo, si la señora Exquisita Bendita Sánchez Navarro, y los señores Emporio Musical Viteri, Buen Amigo Moscoso Escandón y Cemento Rocafuerte Preciado han hecho honor a sus nombres.

La legislación ecuatoriana no pone límites para el registro oficial de nombres pero exige que éstos no falten al respeto y a la dignidad de la persona humana. Empero, hoy los funcionarios de las oficinas del Registro Civil gozan de plena autoridad para rechazar nombres que, en su leal saber entender, estimen inapropiados.

En fin… No sería de extrañar que Ecuador haya sido la patria originaria de los eternamente mencionados Zutano, Mengano o Perico de los Palotes. Es cuestión de buscarlos en el directorio telefónico”.

Read Full Post »

Tinc certa debilitat pels girs de l’idioma, els regionalismes, l’slang. Dominar l’idioma majoritari de l’Equador, l’espanyol, em permet fixar-me en els detalls i descobrir algunes expressiones ben curioses.

Per si algú comparteix aquesta dèria, m’he decidit a publicar una recopilació d’expressions equatorianes que he anat sentint:

Guasipichai (del kichwa): festa d’inauguració d’una casa

Guagua: (del kichwa) nen, nena

Chuchaqui: (del kichwa) ressaca

Achachay!: (del kichwa) quin fred!

Taita: (del kichwa) pare

Aquisito nomás: distancia indefinida, suposadament propera…

Bacán: guay

Siga nomás: endavant

Full: (de l’anglès) un munt, una pila (per exemple: hoy tengo full deberes)

No sea maliiiiiito/a: expressió molt usada com a súplica, per demanar un favor

Norio/a: nerd, persona molt estudiosa o aficionada a la tecnologia

Mandarina: (de mandar) dona que mana molt; home que obeeix la seva dona

Ñeque: força

Soroche: mal d’altura

Emplutarse: emborratxar-se

Dame viendo, dame firmando: expressió utilitzada per suavitzar una ordre. L’imperatiu es considera agressiu

Fresco/a: guay (de l’anglès, cool)

Biela: cervesa fresca (prové de l’expressió “bien helada”)

Guácala!: Ecs! Quin fàstic!

Vaina: molèstia

Choro: lladre

Canguil: crispetes

Ñaño/a: germà/ana

Chumado/a: begut/da, borratxo/a

Chuta!: expressió de sorpresa, utilitzada enlloc d’una altra més malsonant…

Chimbo: pirata (un DVD, per exemple)

Cachar: entendre (de l’anglès, to catch)

Cacho: croissant

Colita: refresc

Pana: bon/a amic/ga

Man: (de l’anglès) home, dona

Read Full Post »