Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Lourdes’ Category

Avui és l’últim dia de la Núria com a dinamitzadora de xarxes CCE. La resta de becaris li agraïm la seva tasca de coordinació: resolent els nostres dubtes, recordant-nos terminis, engrescant-nos per actualitzar el blog, felicitant-nos per l’aniversari…

 

Fins ben aviat, Núria!

 

Berta, Gàlia, Gisela, Laie, Lourdes, Montse, Toni, Txell i Xavi.

 

 

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.

 

Viatge a Itaca, Lluis Llach

Anuncis

Read Full Post »

Seguint el lema d’Òmnium Cultural, els catalans residents a l’Argentina i simpatitzants del poble català ens vam concentrar en contra de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La protesta, convocada per entitats i casals catalans a l’Argentina, va congregar unes cent persones a la Plaça de Catalunya de Buenos Aires.

Jaume Garriga, membre d’Obra Cultural Catalana -una de les entitats catalanes amb més tradició a l’Argentina-, va llegir el manifest en el qual condemnava la sentència del Tribunal Constitucional. Els assistents a la concentració van mostrar la seva disconformitat amb la sentència a través de la mostra de pancartes de Som una nació. Nosaltres decidim i amb l’oneig de senyeres. L’acte va concloure amb una cantada dels Segadors. No puc dir que el cant quedés molt harmònic, però sí que em va sorprendre com alguns argentins i catalans que porten tota la seva vida aquí, se’l sabien estrofa a estrofa. En resum, entre les reivindicacions i la cantada, està clar que el sentiment de pertinença a Catalunya segueix viu.

Read Full Post »

Buenos Aires enganxa

Diuen que els argentins distingeixen als catalans i espanyols tot just els saludem amb un “Hola”! Resulta que els ibèrics tendim a allargar la “a” final: “Holaaaa!”, mentre que els argentins entonen més aviat un “Hoooolaa!”. I així ha estat la meva primera impressió de Buenos Aires, una ciutat aparentment similar a la nostra cultura i alhora diferent en matisos fins i tot, en els aspectes més quotidians.

Em sorprenc al pensar-ho, però ja fa més de tres setmanes que corro per aquí. Els primers dies van ser com estar llegint una novel·la de les que costa una mica introduir-se en el context. Cada petit pas implicava un esforç d’atenció. Caminar pels carrers de la ciutat comporta esquivar els innumerables forats que hi ha a les voreres, sense perdre de vista els cotxes, que van a tot drap! Mentrestant, cal mantenir ben agafat el bolso i intentar orientar-se pels carrers amb escasses indicacions! Total, que buscar pis en aquestes condicions i a uns 35ºC va ser força esgotador.

Amb el pas de les setmanes, la situació ha millorat i molt! No sé si és perquè també ha millorat la meva coordinació en realitzar totes les accions que cal fer per anar pels carrers o perquè ja tinc allotjament i psicològicament, estic instal·lada. El cas és que m’estic deixant enlluernar per l’ambient cultural i bohemi que desprèn Buenos Aires i pel tarannà conversador dels portenys.

Pel que fa a les meves tasques com a becària, aquestes primeres setmanes he estat, sobretot, a la Delegació de Govern preparant la visita del Vicepresident de La Generalitat i la Viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, que ha tingut lloc aquests tres últims dies. Amb la Meri, la becària de la Delegació, hem redactat notes de situació, convocat als assistents als diferents actes que s’han celebrat al llarg d’aquests dies i acabat d’ultimar els preparatius en motiu de l’esmentada visita oficial a Buenos Aires. Presenciar com s’organitza un viatge de càrrecs de govern m’ha fet entrar de ple en la Delegació i també en l’equip dels quatre membres que hi treballem.

A partir d’avui ja em dedicaré més a fons al Casal de Catalunya, que en tinc moltes ganes! De moment, estem en contacte amb els membres de la junta del Casal. Amb ells, estem organitzant un concurs literari per Sant Jordi, que el Casal feia temps que no n’organitzava cap. També estem definint un pla detallat de les tasques que s’organitzaran al llarg dels propers mesos, ja que al Con Sud el mes de febrer és com el nostre setembre. Aprofitant l’inici de curs, estem elaborant una enquesta dirigida als socis del Casal. L’objectiu del petit estudi serà conèixer el grau de satisfacció dels socis amb les activitats que es porten a terme al Casal i assabentar-nos de quines noves els agradaria que s’hi organitzessin.

Bé, per tancar aquesta primera entrada, us comento que la foto que podeu veure és La font de la donzella, una obra de l’escultor català Josep Llimona que va ser restituïda al Parque de Rivadavia de Buenos Aires el passat 15 de febrer, a petició del Casal de Catalunya i d’una revista local.

Com veieu, si Buenos Aires fos una novel·la, ja no la podria deixar.

Read Full Post »