Feeds:
Entrades
Comentaris

Tres enllaços interessants amb tota la informació sobre com votar a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre:

Vot per correu de residents temporalment a l’estranger

Vot de residents absents a l’estranger

Vot per correu

Meritxell Diaz

Anuncis

“La violència a El Salvador té arrels estructurals”

24/09/10 02:00 – Miquel Torns
 

A REDS, F. Mena treballa per la recuperació dels nens desapareguts en la guerra. Foto: F.M.

Tots els papers de l’auca. Capità de l’exèrcit d’El Salvador fins que va passar a la guerrilla. Després va ser un dels artífexs de la signatura dels acords de pau amb què es posava fi a dotze anys de guerra civil. Actualment viu a Barcelona, imparteix un màster a la universitat i és el president de REDS, una ONG dedicada a projectes de desenvolupament i sensibilització.

Vostè va apostar per un canvi radical en la seva vida, abandonant l’exèrcit per passar al FMLN. Què el va impulsar?

En l’exèrcit vaig viure les meves primeres inquietuds polítiques. Quan em vaig adonar que pertanyia a una institució que reprimia sistemàticament el meu poble em vaig replantejar les coses. Vaig participar activament en el cop d’estat de 1979, que va fracassar perquè els mateixos militars el van dinamitar des de dins. Aquest fracàs va ser un moment crucial del procés a El Salvador i del meu propi procés personal, ja que em va portar a trencar amb l’exèrcit i ingressar a la guerrilla.

Llavors van venir dotze anys de guerra en què Francisco Mena es va transformar en el comandante Manolo. Què en queda, d’aquella figura?

Queda el resultat d’un procés personal profund i transcendent, un home nou. Manolo és la millor versió de Francisco en aquella etapa crucial de la meva vida. Davant la realitat que vivia el meu país, crec que vaig fer allò correcte. Tot i els enormes costos socials i familiars, tots hi hem sortit guanyant, en el procés de transformació social que viu El Salvador.

Dues dècades després dels acords de pau, la reconciliació nacional encara continua pendent. Per què?

La reconciliació sempre serà un objectiu. Vint anys de governs d’Arena, un partit de la dreta més retrògrada, encara ho han retardat més. Per a nosaltres la memòria històrica és fonamental. Un reconeixement de la veritat i donar veu al sofriment de totes les víctimes és l’únic camí. Tots hem de reconèixer els errors comesos. Des de diferents organitzacions de la societat civil s’està treballant molt activament en aquest sentit i aquesta ha de ser també la tasca del nou govern d’esquerra que dirigeix el país.

El Salvador és un dels països més violents del món. Acabada la guerra, la violència va passar a ser patrimoni de les maras i de les bandes de carrer. Què hi ha al darrere de tanta violència?

La violència és sens dubte el problema més greu que ha heretat el govern de Mauricio Funes. Entre les seves causes hi ha la profunda polarització de la societat salvadorenca, la pobresa i les desigualtats després de tants anys de política repressiva. No podem oblidar que la nostra història té antecedents d’una profunda violència estructural assentada en un model social excloent i repressiu que des de final del segle XIX han mantingut els governs militars. Això va generar un model de societat que prioritza la violència com a via de resolució de conflictes. En aquest context cal situar les maras, un fenomen social molt complex que s’ha potenciat al llarg de vint anys perquè no s’ha considerat un problema social. Aquests joves han estat utilitzats pel crim organitzat i el narcotràfic, que en els últims vint anys s’han infiltrat en les institucions de l’Estat.

D’altra banda, la violència ha representat un negoci enorme per a les empreses de seguretat, fet que ha reduït l’interès per eliminar-la, ja que són empreses a mans de militars i membres del partit Arena. Tampoc es pot oblidar la violència masclista, profundament arrelada a la societat salvadorenca.

L’arquebisbe Romero continua sent la referència?

El coneixia personalment i va ser un dels formadors de la meva consciència. Els que el van matar no s’adonaven que era impossible eliminar-lo i el van convertir en un símbol de la lluita. Era un sant de veritat.

Darrera actualització ( Divendres, 24 de setembre del 2010 02:00 )

La Delegació del Govern de Catalunya i el Casal de Catalunya de Buenos Aires van organitzar de forma conjunta l’acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya al Teatre Margarita Xirgu del Casal. La sala va omplir-se amb les més de 300 persones que van donar-se cita, des de l’equip de la Delegació, als socis del Casal, a estudiants catalans, a empresaris catalans, a representants de les diverses carteres del Govern de la Ciutat de Buenos Aires, el cònsol adjunt de l’Ambaixada, Ricardo Santos… i també vam tenir l’honor de tenir entre nosaltres el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel.

L’acte va tenir un caràcter institucional i alhora cultural. El president del Casal de Catalunya de Buenos Aires, Jordi Mallol, va obrir l’acte amb un discurs de benvinguda, al qual va seguir el parlament televisat del president de la Generalitat, José Montilla. El Cor del Casal va interpretar l’Himne ‘Els Segadors’, acompanyat de tots els assistents, que es van posar de peu per al moment. A continuació, quatre integrants del cos de dansa del Casal van fer una ofrena simbòlica al monument de Rafel Casanova, i el Grup de Sardanes va oferir una ballada. De la mateixa manera que a Catalunya, l’acte institucional de la Diada va tenir com a eix vertebrador la llengua, a Buenos Aires també vam voler retre homenatge al català i a dos grans poetes de la llengua catalana, Joan Maragall i Salvador Espriu. Així, en veu d’una actriu catalana es van poder escoltar els poemes ‘Excelsior’ i ‘Assaig del Càntic en el Temple’.

El delegat del Govern de Catalunya a l’Argentina, Jordi Font, es va adreçar llavors als assistents. En el seu parlament va recordar que  “la commemoració de la Diada té enguany una connotació especial, els darrers esdeveniments són un clar exponent que els catalans i catalanes tenim clar el que volem i sabem que el que avui cal és fer una reflexió de cara al futur i plantejar de forma desacomplexada la nostra catalanitat”. El delegat, que va fer el seu discurs en català, va assenyalar la importància de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

A continuació, la Delegació del Govern de Catalunya a l’Argentina va lliurar una distinció a l’actriu i cantant argentina Cecilia Rossetto, com a reconeixement a la seva tasca per reforçar els vincles culturals entre Catalunya i l’Argentina. Rossetto va pujar a l’escenari a recollir la placa i va recordar, de forma molt emotiva, la seva etapa als teatres de Barcelona. Així, va rescatar algunes anècdotes, va interpretar alguna part de les seves obres i va acabar regalant al públic una versió en català del ‘Mano a mano’ de Celedonio Flores i un fragment de ‘Toca’m’, de Marina Rossell. Rossetto sempre ha assegurat que Catalunya és la seva segona pàtria.

L’acte va seguir al Saló Blanc del Casal, on es va fer un brindis d’honor i es va procedir al lliurament de premis del I Concurs Literari del Casal de Catalunya de Buenos Aires. Es van atorgar els guardons als guanyadors de les quatre categories, juvenil, adulta, catalana i Bicentenari. En aquesta primera edició, el concurs ha comptat amb una alta participació, mig centenar d’obres presentades, així com també amb una alta qualitat literària. D’aquesta manera, i amb aquest bon sabor de boca, va cloure l’acte de commemoració de la Diada a Buenos Aires.

Meritxell Díaz i Lourdes Pretel

–          Costellada Popular de l’11 de setembre:

Una de les activitats previstes pel Casal per celebrar la diada nacional de Catalunya va ser la costellada popular que vam organitzar a la Salles paroissale du Bois Flueri d’Avon situat prop de Fontainebleau,  el mateix dissabte 11 de setembre. Érem una cinquantena de persones, entre les quals s’hi podien apreciar forces cares noves que acabaven d’instal·lar-se a París. Hi varen ser present tot tipus de públic; des dels més menuts fins els més grans, provinents de diversos indrets de Catalunya, la Catalunya Nord i França. Un cop acabats de menjar el vicepresident del Casal, Lluís Bertran, va fer un discurs en el qual va destacar el caràcter especial de la diada per la presència de nordcatalans, simbolitzant d’aquesta manera una Catalunya unificada. Un cop finalitzat el discurs, els assistents vam cantar els Segadors. La jornada va estar acompanyada d’un temps excel·lent, impropi del mes de setembre a París, que va fer que apreciéssim encara més les costelles i botifarres que provenien de Llívia.

Recepció del dia 14 de Setembre de la Delegació del Govern de la Generalitat a França amb motiu de la Diada.

Des de la Delegació es va oferir el passat dimarts dia 14 de setembre una recepció oficial amb motiu de la Diada nacional de Catalunya en la que hi van ser presents més de 300 persones; entre els quals hi havia ambaixadors, polítics i membres de la societat francesa i catalana. Entre els ambaixadors que s’hi van poder veure, hi eren presents el representant de l’Estat espanyol, Francisco Villar, el d’Andorra, Marroc, Hongria, Oman, Illa Maurici, Senegal, namíbia, Hondures, Senegal, Bolívia, Benín i Costa d’Ivori. També hi havia representants de les delegacions del Québec, Flandes i Valònia. A més a més, també hi havia representants de la UNESCO i la OCDE i personalitats polítiques, membres de diferents consells regionals francesos.

–          Tradicional Ballada de Sardanes als jardins de Luxembourg

El passat diumenge 19 de setembre des del Casal de Catalunya a París, es va celebrar l’activitat més multitudinària que fins ara s’ha fet durant aquest any: la tradicional ballada de sardanes als Jardins de Luxemburg. Acompanyats de la Cobla Volta al Món,  els voltants de la glorieta dels jardins de Luxemburg estaven plens de gom a gom. Moltes de les persones allà presents, com cada any, havien vingut expressament. No obstant, també hi havia molt de públic curiós que al veure la dansa desconeguda, es quedaven per resoldre l’enigma.  Com que ens va fer un temps extraordinari, el resultat final va ser que ben bé érem unes 200- 250 persones de públic.

A més a més, molta de la gent jove que normalment a Catalunya no té el costum de ballar sardanes, es va animar a fer-ho en ple centre de París, atrets per l’anomalia que això suposa. També hi va haver alguns francesos que s’hi van animar. Finalment, esmentar que hi havia moltes persones que ballaven que eren de la Catalunya Nord, ja que allí tenen una gran tradició.

Joan Isaac enamora Quito

La Setmana Catalana a l’Equador 2010 va incloure diverses activitats: cicle de cinema, taula rodona i sopar de germanor. Tanmateix, l’acte central de la Setmana va ser el concert unitari de tres cantautors: Gloria Arcos, ecuatoriana, Manuel Monroy, bolivià, i Joan Isaac, català. La Gloria Arcos i el Manuel Monroy gaudeixen de popularitat en determinats cercles culturals del país. No obstant, Joan Isaac es presentava com un desconegut en el panorama musical quiteny.

Durant la setmana prèvia al concert, el Casal Català i el cantautor van fer un esforç importantíssim de difusió, concedint entrevistes als principals mitjans del país: emissores de ràdio, diaris i, fins i tot, alguna televisió. Aquest treball va ser recompensat el dia del concert:  l’Auditorio de las Cámaras, amb capacitat per 400 persones, va ser ple de gom a gom; els discos a la venta es van esgotar; el públic, fins i tot, coneixia la lletra d’algunes cançons.

Gràcies Joan! Gràcies Quito!

La Diada a San Salvador

Aquest any, la Diada va ser el tret de sortida per a inaugurar la segona edició de la Setmana Cultural Catalana a El Salvador. Com cada any, el Centre Espanyol va reservar una sala per al Casal Català, que convida els socis i les sòcies a una vetllada per a celebrar l’11 de setembre. Les taules parades, les senyeres col·locades… tot a punt per a començar. A les 19:00h comencen a arribar els primers convidats. Quan tothom ja està entaulat, el president Gil Bonet dóna la benvinguda i felicita la diada a tots els assitents. Seguidament, el Vicepresident, Lluís Serra, ofereix unes paraules referents als orígens de la diada.  Un cop dit tot, es comença a sopar. Val a dir que en el sopar vam poder degustar una petita selecció de productes que feia temps que no teniem a la boca (pernil salat!!!) i per això, el vam gaudir tant! Havent sopat, amb la panxa ben plena, gaudim del cant popular que ens ofereix el Grupo Trova.

La vetllada va acabar aviat i molt van faltar i é que la pluja (i quina pluja!) de just les set de la tarda va fer quedar a casa molta gent. És el que passa durant la temporada de pluges, que quan plou no és de broma i la gent prefereix quedar-se a casa!

La Diada a Berlín

La celebració de l’Onze de Setembre a Berlín ha tingut lloc en dos escenaris molt diferents.

Divendres dia 10 de setembre va tenir lloc l’acte organitzat per la Delegació de la Generalitat a Alemanya. L’acte es va dur a terme a l’Atrium del Deutsche Bank AG, situat al cèntric carrer Unter den Linden i va iniciar a les 19h.  Es va celebrar amb un concert de música catalana i una recepció oficial on hi van assistir unes 250 persones. L’acte fou presidit per la viceconsellera Roser Clavell.

El concert fou a càrrec del tenor Jordi Mas, el baríton Miguel Rosales, la soprano Rosa Mateu i el pianista Josep Buforn. L’espectacle va ser fantàstic, van interpretar cançons catalanes i van concloure amb l’himne dels Segadors, moment molt emotiu on el públic es va alçar i va acompanyar els cantants.

Un cop finalitzat el concert els assistents van poder gaudir d’un càtering amb embotits, caves i vins del país. A la sortida, cada assistent va rebre un obsequi, un fantàstic diccionari de butxaca català-alemany editat per la Delegació.

Aquí podeu veure algunes fotografies: http://picasaweb.google.com/117385044730823805320/DiadaNacional?feat=email#

Al dia següent alguns socis del casal ens vam trobar a un restaurant per a celebrar la Diada amb un dinar “a la catalana”. No hi faltaven el pa amb tomàquet i els embotits. Vam poder menjar paella i de postres crema catalana!