Comparteixo un segon recull de paraules i expressions que m’han cridat l’atenció:
Carishina: (del kichwa) literalment, “com home”. Dona amb actituds o comportaments tradicionalment assignats a l’home (per exemple, no ser hàbil en les tasques domèstiques, que ser presumida, etc.)
Sacar el cuy: cruixir els dits o els ossos
Pisarse el poncho: fer-se la competència, solapar-se
Quien se fue de Quito perdió su banquito: Quien se fue a Sevilla perdió su silla
Subirle a uno el alimento: tenir fred després de menjar
Tripear: (a la costa) divertir-se, passar-s’ho bé
Kiubo: slang per ¿qué hubo?, com va?, què tal?
Cucayo: (del kichwa) refrigeri, aliment pel camí (…el túper!)
Cuy: (del kichwa) conillet d’índies
Chagra: (del kichwa) pagès, persona de poble
Chacra: despectivament, casa d’agricultors
Chuma: borratxera
Huaira: (del kichwa) vent
Pupo: melic
Camiseta pupera: samarreta curta, que deixa veure el melic
Huarmi, warmi: (del kichwa) dona
Guambra: (del kichwa) jove
Gente (ser): ser amable, simpàtic
Longo: despectivament, equatorià de la costa
Mono: despectivament, equatorià de la serra andina
Runa: indígena, sovint amb to despectiu
Acolitar: donar un cop de mà, ajudar
Indio comido, indio ido: expressió que s’usa quan algú s’aixeca de la taula immediatament després de menjar, sense fer sobretaula
Altaveu ACC 