Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Berta’ Category

Avui és l’últim dia de la Núria com a dinamitzadora de xarxes CCE. La resta de becaris li agraïm la seva tasca de coordinació: resolent els nostres dubtes, recordant-nos terminis, engrescant-nos per actualitzar el blog, felicitant-nos per l’aniversari…

 

Fins ben aviat, Núria!

 

Berta, Gàlia, Gisela, Laie, Lourdes, Montse, Toni, Txell i Xavi.

 

 

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.

 

Viatge a Itaca, Lluis Llach

Anuncis

Read Full Post »

–          Costellada Popular de l’11 de setembre:

Una de les activitats previstes pel Casal per celebrar la diada nacional de Catalunya va ser la costellada popular que vam organitzar a la Salles paroissale du Bois Flueri d’Avon situat prop de Fontainebleau,  el mateix dissabte 11 de setembre. Érem una cinquantena de persones, entre les quals s’hi podien apreciar forces cares noves que acabaven d’instal·lar-se a París. Hi varen ser present tot tipus de públic; des dels més menuts fins els més grans, provinents de diversos indrets de Catalunya, la Catalunya Nord i França. Un cop acabats de menjar el vicepresident del Casal, Lluís Bertran, va fer un discurs en el qual va destacar el caràcter especial de la diada per la presència de nordcatalans, simbolitzant d’aquesta manera una Catalunya unificada. Un cop finalitzat el discurs, els assistents vam cantar els Segadors. La jornada va estar acompanyada d’un temps excel·lent, impropi del mes de setembre a París, que va fer que apreciéssim encara més les costelles i botifarres que provenien de Llívia.

Recepció del dia 14 de Setembre de la Delegació del Govern de la Generalitat a França amb motiu de la Diada.

Des de la Delegació es va oferir el passat dimarts dia 14 de setembre una recepció oficial amb motiu de la Diada nacional de Catalunya en la que hi van ser presents més de 300 persones; entre els quals hi havia ambaixadors, polítics i membres de la societat francesa i catalana. Entre els ambaixadors que s’hi van poder veure, hi eren presents el representant de l’Estat espanyol, Francisco Villar, el d’Andorra, Marroc, Hongria, Oman, Illa Maurici, Senegal, namíbia, Hondures, Senegal, Bolívia, Benín i Costa d’Ivori. També hi havia representants de les delegacions del Québec, Flandes i Valònia. A més a més, també hi havia representants de la UNESCO i la OCDE i personalitats polítiques, membres de diferents consells regionals francesos.

–          Tradicional Ballada de Sardanes als jardins de Luxembourg

El passat diumenge 19 de setembre des del Casal de Catalunya a París, es va celebrar l’activitat més multitudinària que fins ara s’ha fet durant aquest any: la tradicional ballada de sardanes als Jardins de Luxemburg. Acompanyats de la Cobla Volta al Món,  els voltants de la glorieta dels jardins de Luxemburg estaven plens de gom a gom. Moltes de les persones allà presents, com cada any, havien vingut expressament. No obstant, també hi havia molt de públic curiós que al veure la dansa desconeguda, es quedaven per resoldre l’enigma.  Com que ens va fer un temps extraordinari, el resultat final va ser que ben bé érem unes 200- 250 persones de públic.

A més a més, molta de la gent jove que normalment a Catalunya no té el costum de ballar sardanes, es va animar a fer-ho en ple centre de París, atrets per l’anomalia que això suposa. També hi va haver alguns francesos que s’hi van animar. Finalment, esmentar que hi havia moltes persones que ballaven que eren de la Catalunya Nord, ja que allí tenen una gran tradició.

Read Full Post »

Homenatge a Lluís Companys a la Baule

ACC

El passat divendres 13 d’agost, la Delegació del Govern de França, amb el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira al capdavant, vam participar a l’acte d’homenatge organitzat a la Baule (un poble de la Bretgane), a iniciativa de la Comissió de la Dignitat. Hi vam ser-hi presents la Rosa (la becària del Patronat) i jo, i va ser un acte molt emotiu. Més de trenta persones membres de la Comissió de la Dignitat es van desplaçar en autocar de Barcelona fins a la localitat bretona per homenatjar l’únic president de Catalunya assassinat elegit democràticament. Entre els membres destacats que varen fer acte de presència hi eren presents Pep Curanyes (historiador i portantveu de la Comissió), i el nebot de Companys, Josep Compays.

Per fer una mica de memòria; Lluís Companys va ser president del Govern de Catalunya de 1934 fins a la seva mort l’any 1940. Amb la victòria de les tropes franquistes, s’exilià a França, primerament a París, on la Generalitat tenia la seu a l’exili. Posteriorment es va traslladar a la Baule, on va ser arrestat per la Gestapo i lliurat a la policia franquista el 13 d’agost de 1940. Va ser condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim i finalment afusellat a Barcelona, el 15 d’octubre del mateix any.

ACC

En raó del 70è aniversari del seu afusellament, vam col·locar una placa commemorativa al carrer Pleërmel, on Companys va residir durant el seu exili. Més d’una cinquantena de persones vam estar presents a la cerimònia, i un cop acabada ens vam desplaçar a l’Ajuntament, que ens va oferir una recepció institucional.  

Aquest homenatge va ser el primer acte previst aquest any per commemmorar el 70è aniversari de la mort de Lluís Companys. El proper tindrà lloc el mes de setembre a Madrid, on Companys va ser empresonat i torturat durant dies abans de ser traslladat a Barcelona. El darrers tindran lloc a la ciutat comtal, el mes d’octubre.

   Rosa Baiges i Berta Saborido

Read Full Post »

Des de París amb Catalunya!!!

 ACN

ACNDes del  Casal de Catalunya de París ens vam adherir com a entitat a la manifestació organitzada per Òmnium Cutural en resposta a la sentència restrictiva emesa pel Tribuna Constitucional de l’Estatut, que viola greument la voluntat de la societat civil catalana. A més a més, vam redactar un manifest que vam enviar a una trentena de  mitjans de comunicació francesos, i que el vam lliurar dissabte a la Delegació. El manifest el va recollir l’Elisabet Dalmau, la delegada adjunta, ja que el Delegat va baixar a Barcelona per assistir a la manifestació. Un cop llegit el manifest, els catalans assistents en la convocatòria  van      distribuir el text pels voltants de la seu.

Aquí podeu llegir el manifest:

Les droits démocratiques bafoués en Espagne

Ce samedi 10 juillet, plus de 500.000 catalans se mobilisent à Barcelone pour défendre la « mini-Constitution » de la Catalogne. Approuvée il y a plus de 4 ans aux parlements catalan et espagnol, ainsi que par référendum, cette loi a été sévèrement mutilée cette semaine par le verdict de la Cour constitutionnelle espagnole.

En tête de cette manifestation, on comptera sur la présence de l’actuel président de la Catalogne ainsi que de tous ses prédécesseurs depuis la restauration des institutions démocratiques. La manifestation est organisée par Òmnium Cultural, avec le soutien de plus de 1000 associations représentant la société civile catalane.

Le verdict de la Cour constitutionnelle suppose un inacceptable mépris de la volonté populaire, exprimée démocratiquement par référendum, ainsi qu’un notable recul de cette loi, limitant les compétences du Gouvernement de la Catalogne en matière sociale, économique, juridique ou linguistique. Ce mécontentement est d’autant plus justifié que la composition de ce tribunal est formée par des juges élus par les partis politiques avec des critères purement partisans, et que, d’après la loi nationale, deux tiers de ses membres auraient dû être remplacés il y a plusieurs années.

Nous, les catalans faisant partie de l’Association (loi 1901) « Casal de Catalunya de Paris », manifestons notre préoccupation pour ces faits. La volonté démocratique des citoyens de toute nation doit être respectée. C’est pourquoi nous tenons à exprimer notre soutien à cette grande manifestation et invitons tous les individus et organisations qui respectent la liberté des peuples à exprimer leur soutien via l’adresse : http://www.somunanacio.cat

Casal de Catalunya de Paris

http://www.casalparis.cat

 

ACN

Read Full Post »

Aquest cap de setmana, París s’ha convertit en la capital del bàsquet europeu, i ha vist com milers d’aficionats vinguts de totes parts passejaven pels seus carrers amb les seves respectives banderes. L’Euroleague de bàsquet s’ha celebrat a l’estadi de Bercy els dies 7 i 9 de maig, i servidora ho ha pogut gaudir de primera mà! Ha estat un cap de setmana genial! Des de la Delegació, ja feia dies que preparàvem cosetes per l’esdeveniment. La Rosa (la becària del Patronat) i jo ens hem traslladat de divendres a diumenge a l’hotel Marriot on s’allotjaven els aficionats i la directiva per tal de donar informació. Hem estat a l’estand del Barça, repartint material turístic de París, i unes guies informatives que vam preparar des de la Delegació. Recompensa? Entrades per les semifinals i la final!! Per aquells menys aficionats al bàsquet us en faig cinc cèntims. La semifinal va tenir lloc el dia 7 de maig, i el primer partit el va jugar el Regal FC Barcelona i el CSK Moscú (no fa falta que us digui qui va guanyar). El segon partit; el Partizan Belgrad contra l’Olympiacos. Com ja sabeu, la final es va disputar ahir, i el Barça va resultar ser el campió ben merescut d’Europa!!! El partit d’ahir va ser increïble, i a tot bon culè i català se li va posar la pell de gallina! Compatir amb l’Olympiacos no és cosa fàcil, ni pel que fa als jugadors, ni pels aficionats. Nosaltres érem 2000, i ells 5000, i és ben sabut que l’afició grega de bàsquet és una de les més eufòriques i entregades de tot Europa! Així que estar a l’alçada de les circumstàncies va ser una tasca més difícil per l’afició que per l’equip, ja que van fer un partidàs i no ens van fer patir en cap moment. Val a dir, que l’afició blaugrana de llarg va estar a l’alçada, i no va parar de cridar, cantar i donar vots durant tot el partit! Tot el camp va al•lucinar quan en Puyol, en Piqué, en Bojan i en Busquets van entrar al camps! (jo particularment amb en Piqué, perquè tot i que sigui molt típic, m’agrada molt “futbolísticament” i per això penjo aquesta foto!!) Després del partit ho vam celebrar degudament!

El paper del Casal; a dues passes de constituir la penya blaugrana de París!!

 El Casal ja fa temps que té la intenció de crear una penya blaugrana de París, i després del dissabte, de ben segur que ben aviat la tindrem!! La qüestió és que el dia de les semifinals vam contactar amb les penyes barcelonistes perquè anessin a veure el partit al Auld Alliance (el bar que sempre anem a veure els partits), i la notícia no va parar de circular entre tota l’afició barcelonista. El divendres a la nit Rac 1 ja estava entrevistant al futur president de la penya blaugrana de París, en Matias. I l’endemà tots els mitjans es van posar en contacte amb nosaltres i van entrevistar a alguns dels membres del Casal. La pregunta del dissabte de tot aficionat que venia a l’estand d’informació era; “on hem d’anar a veure el partit?”. Com que l’Auld Alliance té un aforament de 200 persones aproximadament, els blaugrana del Casal es van passar el dia contactant amb bars de la zona perquè ningú es quedés sense veure el partit. Anècdota: El bar estava ple de mitjans de comunicació, i també hi havia en Sandro Rosell fent amics!! El final del partit ens vam trobar tota l’afició a la plaça de St Paul per celebrar que gairebé ja som campions!! Va ser una nit màgica!!

Read Full Post »

Bon dia a tots!

Per fi em disposo a escriure al blog. Perdoneu pel retard, però és que ja fa dues setmanes que he començat a treballar i fins ara no he parat ni un minut. Us explico una mica com ha anat l’arribada a aquesta ciutat que em té el cor robat.

La primera setmana podríem dir que va ser arribar i moldre, ja que es va celebrar la fira “Expolangues 2010” on el català era la llengua invitada d’honor. Jo estava al estanc amb l’Eduard Lorda donant informació sobre les universitats. A més a més, durant dos dies varem organitzar un intercanvia lingüístic que va sortir molt bé entre estudiants erasmus catalans i estudiants francesos de català aquí. Com que la idea és que aquests tandems tinguin una certa continuïtat, vam mirar de crear una base de dades força extensa perquè puguin contactar entre ells.

A més a més, a Expolangues vaig tenir l’oportunitat de conèixer a moltíssima gent que viu a París i que té ganes de fer moltes coses. També vaig conèixer a molta gent del Casal i la veritat és que són molt macos i tenen ganes de fer moltes coses. Aquest dijous varem anar a sopar amb la junta i el Delegat per parlar una mica de quines serien les meves tasques.

Divendres finalment va arribar el dia d’anar al bar Pakito. Els del Casal de París es troben dos divendres al mes per petar la xerrada i sopar una mica en aquest bar. A més una hora abans s’ha començat a organitzar un tandem català-francès per aquells que ho desitgen. En el bar en total deuríem ser unes 20-25 persones de procedències molt diverses; gent gran, gent jove, treballadors, estudiants, gent que ha viscut tota la vida aquí, gent que tan sols ha viscut una temporada… El proper 14 de març se celebra una calçotada i es preveu que tingui molta afluència de menjadors. En fi, ja us aniré posant al dia.

Tema Delegació només puc dir que estic molt i molt contenta. L’edifici és molt maco i la gent encantadora. Compartim edifici els de la Delegació amb tots els consorcis sectorials: Ramon Llull, ISIC, COPCA, i Turisme. Hi ha molt bon rollo amb tothom, però a més a més, tan el COPCA com Turisme també tenen becaris, de manera que sempre dinem junts i fins i tot després de la feina anem a prendre quelcom. A la Delegació hi ha molta feina, i el ritme de treball és bastant fort (jo mai havia treballat tant). Les meves tasques i les de la Rosa consisteixen bàsicament en preparar notes de situació, fer un seguiment exhaustiu sobre les properes eleccions regionals, escriure cartes… La veritat és que és molt interessant.

Pel que fa a París, tan sols puc dir que em sento plenament feliç de ser aquí. Feia tres anys que havia marxat i ara me n’adono de lo molt que m’ha arribat a mancar. És estrany d’explicar, però jo considero que París és la meva ciutat perquè enlloc en el món m’hi sento tan bé. Aquests dies ha fet un fred que pela i ha quedat la ciutat una mica nevada i està preciosa!!

Bé ja us aniré explicant les novetats. De moment el dia 24 tinc una reunió amb els lectors de català a París per organitzar els tandems de manera coordinada i preparar una conferència sobre els “estudis a Catalunya”.

Que vagi molt bé l’arribada, i ja anireu explicant!

Read Full Post »