Full equatorianismes – II

Comparteixo un segon recull de paraules i expressions que m’han cridat l’atenció:

Carishina: (del kichwa) literalment, “com home”. Dona amb actituds o comportaments tradicionalment assignats a l’home (per exemple, no ser hàbil en les tasques domèstiques, que ser presumida, etc.)

Sacar el cuy: cruixir els dits o els ossos

Pisarse el poncho: fer-se la competència, solapar-se

Quien se fue de Quito perdió su banquito: Quien se fue a Sevilla perdió su silla

Subirle a uno el alimento: tenir fred després de menjar

Tripear: (a la costa) divertir-se, passar-s’ho bé

Kiubo: slang per ¿qué hubo?, com va?, què tal?

Cucayo: (del kichwa) refrigeri, aliment pel camí (…el túper!)

Cuy: (del kichwa) conillet d’índies

Chagra: (del kichwa) pagès, persona de poble

Chacra: despectivament, casa d’agricultors

Chuma: borratxera

Huaira: (del kichwa) vent

Pupo: melic

Camiseta pupera: samarreta curta, que deixa veure el melic

Huarmi, warmi: (del kichwa) dona

Guambra: (del kichwa) jove

Gente (ser): ser amable, simpàtic

Longo: despectivament, equatorià de la costa

Mono: despectivament, equatorià de la serra andina

Runa: indígena, sovint amb to despectiu

Acolitar: donar un cop de mà, ajudar

Indio comido, indio ido: expressió que s’usa quan algú s’aixeca de la taula immediatament després de menjar, sense fer sobretaula