Full equatorianismes – II

Comparteixo un segon recull de paraules i expressions que m’han cridat l’atenció:

Carishina: (del kichwa) literalment, “com home”. Dona amb actituds o comportaments tradicionalment assignats a l’home (per exemple, no ser hàbil en les tasques domèstiques, que ser presumida, etc.)

Sacar el cuy: cruixir els dits o els ossos

Pisarse el poncho: fer-se la competència, solapar-se

Quien se fue de Quito perdió su banquito: Quien se fue a Sevilla perdió su silla

Subirle a uno el alimento: tenir fred després de menjar

Tripear: (a la costa) divertir-se, passar-s’ho bé

Kiubo: slang per ¿qué hubo?, com va?, què tal?

Cucayo: (del kichwa) refrigeri, aliment pel camí (…el túper!)

Cuy: (del kichwa) conillet d’índies

Chagra: (del kichwa) pagès, persona de poble

Chacra: despectivament, casa d’agricultors

Chuma: borratxera

Huaira: (del kichwa) vent

Pupo: melic

Camiseta pupera: samarreta curta, que deixa veure el melic

Huarmi, warmi: (del kichwa) dona

Guambra: (del kichwa) jove

Gente (ser): ser amable, simpàtic

Longo: despectivament, equatorià de la costa

Mono: despectivament, equatorià de la serra andina

Runa: indígena, sovint amb to despectiu

Acolitar: donar un cop de mà, ajudar

Indio comido, indio ido: expressió que s’usa quan algú s’aixeca de la taula immediatament després de menjar, sense fer sobretaula

La Sagrada Família arriba a Quito

El Casal Català de Quito presenta l’exposició sobre la Sagrada Família “L’Èxit d’un poble“. Del 4 al 30 de novembre, de 9h a 17h, la mostra estarà oberta al públic al Centre d’Art Contemporani, ubicat a l’Antic Hospital Militar (Veneçuela i Luis Dávila). El dijous 4 a les 19h va tenir lloc la inauguració, a la qual es va oferir un vi d’honor per una seixantena d’assistents.

 

Construïda sota el concepte de Temple Expiatori, tots aquests avenços en la seva construcció s’aconsegueixen gràcies als donatius que es reben dels fidels i admiradors de l’obra. És per aquest motiu, que Sagrada Família es considera “L’ÈXIT D’UN POBLE”.

“Domingos de cine català”

Des del mes de juliol, cada últim diumenge de mes el Casal Català d’El Salvador està projectant al Museo de Arte de El Salvador (MARTE) diferents pel·lícules catalanes. Vam preveure cins pel·lícules, de manera que al novembre projectarem ja l’última. Val a dir que els Domingos de cine catalán estan sent tot un èxit. Les pel·lícules, tot i mostrar bastants drames, crides força l’atenció entre l públic salvadorenc que, fidelment, assisteix sens falta cada últim diumenge.  Ara ja estem a les acaballes del cicle, però ja que ha agradat, s’està mirant de dur a altres llocs i, fins i tot, de fer-ne un segon ja que molt aablement el MARTE cedeix la seva sala d’audiovisuals a aquest tipus d’iniciatives. A continuació, teniu la programació del cicle i veureu com hi ha grans títols:

Salvador, Manuel Huerga

Forasters, Ventura Pons

Les dues vides d’Andrés Rabadán, Ventura Durall

Tres dies amb la família, Mar Coll

A la ciutat, Cesc Gay

 

 

Gràcies, Núria!

Avui és l’últim dia de la Núria com a dinamitzadora de xarxes CCE. La resta de becaris li agraïm la seva tasca de coordinació: resolent els nostres dubtes, recordant-nos terminis, engrescant-nos per actualitzar el blog, felicitant-nos per l’aniversari…

 

Fins ben aviat, Núria!

 

Berta, Gàlia, Gisela, Laie, Lourdes, Montse, Toni, Txell i Xavi.

 

 

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre del que saben.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat
fent el camí, sense esperar
que et doni més riqueses.

 

Viatge a Itaca, Lluis Llach

La Delegació del Govern de Catalunya a l’Argentina, al Facebook

Amb l’objectiu d’aconseguir la major difusió possible de l’activitat política, cultural i de promoció de Catalunya, de fomentar la participació dels catalans i catalanes que viuen al Con Sud i d’avançar en el model de Govern 2.0, la Delegació del Govern de Catalunya a l’Argentina ha creat una pàgina a la xarxa social Facebook. Per tal de seguir les notícies pròpies i també les notícies dels diferents Departaments de la Generalitat que puguin ser d’interès per als catalans i catalanes que viuen al Con Sud, accedir als àlbums de fotografies dels diferents actes institucionals que organitza o en què participa la Delegació i al butlletí mensual que publica la Delegació, i estar al corrent de tots els actes i activitats, només cal entrar aquí.

Amb la creació d’aquesta pàgina de Facebook, la Delegació del Govern de Catalunya a l’Argentina fa un pas endavant en incentivar la participació de la comunitat catalana a l’exterior i millora la transparència de la seva tasca institucional.

Els rostres de la migració

Del 7 al 29 d’octubre, el Casal Català de Quito presenta l’exposició Els rostres de la migració: ecuatorianos en Cataluña, catalans a l’Equador. La mostra té lloc a la Sala Polivalent del Ministerio de Cultura i s’emmarca en el Foro Social de Migraciones, esdeveniment d’abast mundial celebrat a Quito el mes d’octubre.

Els rostres de la migració és el resultat d’un projecte portat a terme pel Consulado General del Ecuador en Barcelona, amb l’objectiu de recuperar els seus arxius i divulgar una història fins avui no explorada: les relacions entre Catalunya i l’Equador amb els processos migratoris com a eix principal.

Si l’arribada d’equatorians a Catalunya s’emmarca en els recents processos de globalització que determinen nous reptes per a les societats multiculturals, la presència de catalans a l’Equador té arrels llunyanes en el temps i forma part dels fenòmens de mobilitat massiva de l’Edat Contemporània.

L’exposició no presenta un panorama exhaustiu d’aquests processos, sinó una mostra documental de petites històries, quasi “íntimes”, a les quals es vinculen els destins de catalans i equatorians.

La mostra comptat amb el suport de la Secretaria Nacional del Migrante, el Ministerio de Cultura del Ecuador, l’Embajada de España en Ecuador, el Consulado General del Ecuador en Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Kino.Kat

Del 26 al 29 d’octubre tindrà lloc a Berlín el Cicle de cinema “Kino.Kat” que la Delegació de la Generalitat de Catalunya ha organitzat.  

S’hi passaran les següents pel·lícules:

Petit Indi – Marc Recha

A la deriva – Ventura Pons

Elisa K – Jordi Cadena i Judith Colell

Les dues vides d’Andrés Rabadán – Ventura Durall

El perdó – Ventura Durall

Us hi esperem!

Eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Tres enllaços interessants amb tota la informació sobre com votar a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre:

– Vot per correu de residents temporalment a l’estranger

– Vot de residents absents a l’estranger

– Vot per correu

Meritxell Diaz

Entrevista publicada a l’AVUI el 24/09/2010

“La violència a El Salvador té arrels estructurals”

24/09/10 02:00 – Miquel Torns

 

A REDS, F. Mena treballa per la recuperació dels nens desapareguts en la guerra. Foto: F.M.

Tots els papers de l’auca. Capità de l’exèrcit d’El Salvador fins que va passar a la guerrilla. Després va ser un dels artífexs de la signatura dels acords de pau amb què es posava fi a dotze anys de guerra civil. Actualment viu a Barcelona, imparteix un màster a la universitat i és el president de REDS, una ONG dedicada a projectes de desenvolupament i sensibilització.

Vostè va apostar per un canvi radical en la seva vida, abandonant l’exèrcit per passar al FMLN. Què el va impulsar?

En l’exèrcit vaig viure les meves primeres inquietuds polítiques. Quan em vaig adonar que pertanyia a una institució que reprimia sistemàticament el meu poble em vaig replantejar les coses. Vaig participar activament en el cop d’estat de 1979, que va fracassar perquè els mateixos militars el van dinamitar des de dins. Aquest fracàs va ser un moment crucial del procés a El Salvador i del meu propi procés personal, ja que em va portar a trencar amb l’exèrcit i ingressar a la guerrilla.

Llavors van venir dotze anys de guerra en què Francisco Mena es va transformar en el comandante Manolo. Què en queda, d’aquella figura?

Queda el resultat d’un procés personal profund i transcendent, un home nou. Manolo és la millor versió de Francisco en aquella etapa crucial de la meva vida. Davant la realitat que vivia el meu país, crec que vaig fer allò correcte. Tot i els enormes costos socials i familiars, tots hi hem sortit guanyant, en el procés de transformació social que viu El Salvador.

Dues dècades després dels acords de pau, la reconciliació nacional encara continua pendent. Per què?

La reconciliació sempre serà un objectiu. Vint anys de governs d’Arena, un partit de la dreta més retrògrada, encara ho han retardat més. Per a nosaltres la memòria històrica és fonamental. Un reconeixement de la veritat i donar veu al sofriment de totes les víctimes és l’únic camí. Tots hem de reconèixer els errors comesos. Des de diferents organitzacions de la societat civil s’està treballant molt activament en aquest sentit i aquesta ha de ser també la tasca del nou govern d’esquerra que dirigeix el país.

El Salvador és un dels països més violents del món. Acabada la guerra, la violència va passar a ser patrimoni de les maras i de les bandes de carrer. Què hi ha al darrere de tanta violència?

La violència és sens dubte el problema més greu que ha heretat el govern de Mauricio Funes. Entre les seves causes hi ha la profunda polarització de la societat salvadorenca, la pobresa i les desigualtats després de tants anys de política repressiva. No podem oblidar que la nostra història té antecedents d’una profunda violència estructural assentada en un model social excloent i repressiu que des de final del segle XIX han mantingut els governs militars. Això va generar un model de societat que prioritza la violència com a via de resolució de conflictes. En aquest context cal situar les maras, un fenomen social molt complex que s’ha potenciat al llarg de vint anys perquè no s’ha considerat un problema social. Aquests joves han estat utilitzats pel crim organitzat i el narcotràfic, que en els últims vint anys s’han infiltrat en les institucions de l’Estat.

D’altra banda, la violència ha representat un negoci enorme per a les empreses de seguretat, fet que ha reduït l’interès per eliminar-la, ja que són empreses a mans de militars i membres del partit Arena. Tampoc es pot oblidar la violència masclista, profundament arrelada a la societat salvadorenca.

L’arquebisbe Romero continua sent la referència?

El coneixia personalment i va ser un dels formadors de la meva consciència. Els que el van matar no s’adonaven que era impossible eliminar-lo i el van convertir en un símbol de la lluita. Era un sant de veritat.

Darrera actualització ( Divendres, 24 de setembre del 2010 02:00 )

La Diada Nacional de Catalunya, també a Buenos Aires

La Delegació del Govern de Catalunya i el Casal de Catalunya de Buenos Aires van organitzar de forma conjunta l’acte de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya al Teatre Margarita Xirgu del Casal. La sala va omplir-se amb les més de 300 persones que van donar-se cita, des de l’equip de la Delegació, als socis del Casal, a estudiants catalans, a empresaris catalans, a representants de les diverses carteres del Govern de la Ciutat de Buenos Aires, el cònsol adjunt de l’Ambaixada, Ricardo Santos… i també vam tenir l’honor de tenir entre nosaltres el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel.

L’acte va tenir un caràcter institucional i alhora cultural. El president del Casal de Catalunya de Buenos Aires, Jordi Mallol, va obrir l’acte amb un discurs de benvinguda, al qual va seguir el parlament televisat del president de la Generalitat, José Montilla. El Cor del Casal va interpretar l’Himne ‘Els Segadors’, acompanyat de tots els assistents, que es van posar de peu per al moment. A continuació, quatre integrants del cos de dansa del Casal van fer una ofrena simbòlica al monument de Rafel Casanova, i el Grup de Sardanes va oferir una ballada. De la mateixa manera que a Catalunya, l’acte institucional de la Diada va tenir com a eix vertebrador la llengua, a Buenos Aires també vam voler retre homenatge al català i a dos grans poetes de la llengua catalana, Joan Maragall i Salvador Espriu. Així, en veu d’una actriu catalana es van poder escoltar els poemes ‘Excelsior’ i ‘Assaig del Càntic en el Temple’.

El delegat del Govern de Catalunya a l’Argentina, Jordi Font, es va adreçar llavors als assistents. En el seu parlament va recordar que  “la commemoració de la Diada té enguany una connotació especial, els darrers esdeveniments són un clar exponent que els catalans i catalanes tenim clar el que volem i sabem que el que avui cal és fer una reflexió de cara al futur i plantejar de forma desacomplexada la nostra catalanitat”. El delegat, que va fer el seu discurs en català, va assenyalar la importància de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

A continuació, la Delegació del Govern de Catalunya a l’Argentina va lliurar una distinció a l’actriu i cantant argentina Cecilia Rossetto, com a reconeixement a la seva tasca per reforçar els vincles culturals entre Catalunya i l’Argentina. Rossetto va pujar a l’escenari a recollir la placa i va recordar, de forma molt emotiva, la seva etapa als teatres de Barcelona. Així, va rescatar algunes anècdotes, va interpretar alguna part de les seves obres i va acabar regalant al públic una versió en català del ‘Mano a mano’ de Celedonio Flores i un fragment de ‘Toca’m’, de Marina Rossell. Rossetto sempre ha assegurat que Catalunya és la seva segona pàtria.

L’acte va seguir al Saló Blanc del Casal, on es va fer un brindis d’honor i es va procedir al lliurament de premis del I Concurs Literari del Casal de Catalunya de Buenos Aires. Es van atorgar els guardons als guanyadors de les quatre categories, juvenil, adulta, catalana i Bicentenari. En aquesta primera edició, el concurs ha comptat amb una alta participació, mig centenar d’obres presentades, així com també amb una alta qualitat literària. D’aquesta manera, i amb aquest bon sabor de boca, va cloure l’acte de commemoració de la Diada a Buenos Aires.

Meritxell Díaz i Lourdes Pretel